Jesús Monterde presenta MAQUIS, el seu segon llibre de fotografia, publicat en 2022 per l’editorial POLVORA. En ell, el fotògraf natural de Benassal, Alt Maestrat, ens transporta a un dels moments més tràgics de la nostra història recent: la dècada dels anys 40 del segle XX. Una època marcada per la repressió, l’autarquia econòmica, la fam i l’existència al nostre país d’un grup de guerrillers antifranquistes que, des dels seus amagatalls en zones rurals i muntanyes, van combatre la dictadura fins literalment vessar la seua última gota de sang. Parlem dels maquis, els qui al llarg dels últims anys s’han convertit en l’objecte d’estudi de Monterde, que ha investigat els seus moviments i recorregut càmera en mà en infinitat de llocs, camins o masies pròximes al seu territori, a la recerca d’allò que el pesat silenci de la nit el posara en contacte amb l’esperit i la memòria del maqui.

Doble presentació de les noves publicacions de Juan de Dios Morenilla i LUCE. Els artistes parlaran dels seus propis processos i metodologies de treball, eixos centrals sota els quals s’estructuren les publicacions.

Fredy, Asgar, Benito i Agustín formen part d’una quadrilla d’obrers fanàtics de l’Atleti. Un dia reben una trucada per a realitzar un encàrrec que farà trontollar la seua unió i tranquil·litat: volen contractar-los per a enderrocar l’estadi Vicente Calderón. Això enceta un debat intern entre «colchoneros» en què l’amistat, el treball i l’honor estan en joc. Finalment, la necessitat pesa més que qualsevol altra cosa i accepten l’encàrrec. Encara que saben molt bé com acomiadaran al Calderón… amb una pachanga clandestina.

¿Y a esta rata quién la mata? és el segon títol de la sèrie «¿Es usted quien creo que es?» de Manuela Lorente en què construeix una història en homenatge als obrers de la ciutat de Madrid i a l’emblemàtic estadi Vicente Calderón, teixint una vegada més imatges de la vida quotidiana de la seua ciutat amb un nou elenc de personatges de ficció, literatura i diàlegs cinematogràfics.

Del llatí mater (mare), la paraula matèria denomina la substància primera amb la qual estan fetes les coses. El terme en anglés matter amplia les seues accepcions i inclou problema, assumpte, i també, alguna cosa que importa, fins i tot alguna cosa que preocupa. El projecte Matter analitza una de les qüestions més antigues de la nostra existència: l’origen.

La matèria està composta per minúscules partícules indivisibles, en si mateixes inertes, immòbils, incapaces de reproduir-se. No obstant això, la seua combinació dona lloc a la vida. Amb l’impuls revolucionari del Big Bang, la seua pròpia explosió de matèria dona origen a l’univers. Durant el seu cicle vital, un organisme es reprodueix, evoluciona, genera i utilitza energia i mor. La matèria involucrada en aquest cicle, en canvi, roman participant de nous cicles. És l’única cosa precisa des del principi fins a la fi.

En una de les composicions evolutives més pròximes en espai i temps, sorgeix l’ésser humà. Esforçat en dominar la capacitat de transformació de la matèria, la multiplica en compostos impossibles, generant estructures artificials en el laboratori o en el propi entorn quotidià, interpretant-la mitjançant mecanismes cada vegada més abstractes. La complexitat presideix l’evolució, fins al punt d’oblidar que l’evolució mateixa ha sigut possible gràcies a la precisa imitació dels processos originals.

Més informació

La Athens Art Book Fair es va fundar el 2019 i ha realitzat tres edicions des d’aleshores. Margarita Athanasiou parlarà a l’audiència sobre l’evolució de la fira en els últims quatre anys; des de les dificultats pràctiques a les quals es va enfrontar en els inicis de la AABF fins a les útils lliçons apreses al fer coses malament, aquesta xarrada se centrarà en el que significa crear i dirigir una fira com a artista sense suport institucional al sud d’Europa.

Mirant més enllà de les divisions Est/Oest i Nord/Sud, l’Art and Solidarity Reader pregunta: quins van ser i són els circuits alternatius de supervivència i solidaritat entre artistes i activistes de nacions no alineades i contextos políticament desafiants? A què condueixen aquestes trajectòries de solidaritat, dins i fora dels mons de l’art? De quina manera les exposicions itinerants, les mostres museològiques, la idea de “museu en l’exili”, les accions artístiques i les agrupacions performatives poden convertir-se en eines de lluita política contra l’opressió i la fragmentació social?

Art and Solidarity Reader reuneix micro-històries des de la dècada de 1970 fins hui, repensant les nostres respostes col·lectives a les múltiples crisis relacionades amb la migració, el colonialisme, la creixent radicalització, els conflictes religiosos, les divisions de classe, les noves tecnologies, l’heteronormativitat i les urgències ambientals.

‘Industria/Matrices, tramas y sonidos’ se situa entre la creació d’un arxiu i un projecte artístic. El seu objectiu és plantejar una lectura necessàriament parcial del patrimoni industrial valencià basat en allò sonor, en allò immaterial i en els moviments socials.

El projecte es desenvolupa a través de la compilació de sons, processos, imatges, vídeos, música, peces d’art i documents vinculats a les fàbriques en el seu context original d’ús, així com també en el seu abandó i en la seua reconversió en espais patrimonials. La mostra es fixa particularment en els usos proactius del patrimoni industrial impulsats per la ciutadania, des de centres socials okupats, l’activació patrimonial participativa l’organització de raves i esdeveniments culturals.

Els autors ens explicaran com ha sigut el procés de creació d’una publicació que, des del seu format de tabloide, recrea l’esperit i l’estètica dels antics periòdics americans. En les seues pàgines, l’autor rastreja les aparicions al cinema del peculiar personatge al llarg de les dècades i examina com s’ha representat la masculinitat en el gènere negre. Álex Tarazón aporta, amb més d’una centenar d’il·lustracions, l’impacte estètic que demanava un tema tan original i poc explorat. La dissenyadora valenciana Alba Monleón parlarà de com se li va donar forma a tot aquest univers i es va traslladar al paper. “Gangsters maricas” estarà a la venda a finals de novembre.

El 31 de desembre de 2015 la llibreria Valdeska de València va tancar les seues portes després de 40 anys d’activitat. Va començar, es va desenvolupar i va acabar sense concessions. En la seua targeta de visita es descrivia com una «no-llibreria», i Sergio, el seu amo, com el botiguer de llibres més sigil·lós de la ciutat. Durant una visita a la biblioteca d’Estocolm, Sergio va sentir l’estranyesa a qualsevol acumulació. Tants llibres, tants autors, van acabar amb la seua energia. Va decidir que seguiria entre llibres, però no venent-los. Me voy. Me voy no és la història del tancament d’una llibreria, ni el retrat d’un llibreter fora del comú, és una voluntat de fixar les coses en les imatges filmades, fer que alguna cosa siga perdurable mostrant-hi el moment de la seua desaparició.

El cinema de Paula Giménez Monar és un cinema de recerca. És a partir d’aquesta idea, la de l’exploració constant de les diferents possibilitats expressives de les imatges i els sons, des de la qual podem entendre l’heterogeneïtat de la seua filmografia.

Treballant dins dels límits porosos de la no-ficció, desafia, per tant, eixa noció tradicional que defineix l’autoria a partir de la constància d’un estil i la repetició, al llarg d’una filmografia, dels mateixos temes i formes. És, justament, aquesta heterogeneïtat, aquesta varietat estilística, la que acaba constituint la característica fonamental – autoral, al cap i a la fi – d’una cineasta-exploradora els treballs de la qual, en què molts d’ells tenen la forma d’un work in progress, transmeten una voluntat ferma de continuar buscant, de no acomodar-se. Com diria Manny Farber, “cinema-termita” que avança “sempre devorant els seus propis confins”.

«Un potent film-assaig que reflexiona sobre la voluntat creadora, sobre la capacitat subversiva –per “inútil”, per improductiva– del gest artístic i sobre l’últim acte de resistència de Valdeska, qui, com si d’un Bartleby valencià es tractara, un dia va decidir dir: “Me’n vaig”.» — Maria Adell

Premi Mirades Docs València 2021

Direcció: Paula Giménez Monar
Disseny de so: Martí Albert
Piano: Andrea Giménez i Estela Sanchís
Muntatge: Lluís Zayas i Paula Giménez Monar
Talonatge: Lluís Velamazán
Disseny de crèdits: Martínez Siesta
Producció: Cultura Temporal

Uno a Uno és un llibre coeditat per Sub Editora i La Balsa Editora que connecta dos projectes d’arxiu mediàtic i fotografia documental. El resultat d’aquest binomi ens fa repensar en distància, en el sentit de realitat i poder en la dècada dels noranta a l’Argentina. Un llibre que proposa obrir noves reflexions des del pensament actual i la memòria sensible, a vint anys de la major crisi econòmica, política i social que va tindre el país.